ara.cat, Maria Ortega, 02 de març – “Volem llançar un missatge d’alarma perquè s’està produint un nou cicle especulatiu. Veiem com pugen els lloguers mentre que el nivell de renda de la població no ha millorat“. L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha avisat que una nova bombolla immobiliària amenaça la ciutat. Un estudi elaborat per l’Ajuntament sobre l’evolució dels preus del lloguer a la ciutat evidencia, segons el govern municipal, una nova tendència a l’alça i demostra que la crisi de l’habitatge torna a acarnissar-se amb els barris menys benestants. Segons aquest estudi, el preu del lloguer va repuntar l’any passat de mitjana un 6,6 % –se situa ara en els 10,9 euros per metre quadrat i mes– i el lloguer mitjà a Sarrià-Sant-Gervasi (1.050 euros/mes) dobla el de Nou Barris (580 euros/mes), però, en canvi, és en barris com Trinitat Nova, la Verneda o la Pau on les famílies han de destinar una part més important dels seus ingressos a fer front al lloguer i on aquest percentatge supera el 25 % de la renda de les llars.
Vista aquesta radiografia, que el govern municipal ha titllat de preocupant, Colau
ha instat la Generalitat i l’Estat a prendre mesures per frenar una
nova bombolla i que modifiquin la legislació sobre arrendaments urbans.
Colau ha proposat solucions com la que ja s’aplica a Berlín, on hi ha
una regulació per evitar increments desmesurats del preu de l’habitatge.
Concretament, fixant topalls en zones on es determina que el
preu del lloguer s’ha enfilat per sobre de la capacitat de compra dels
seus veïns. L’alcaldessa ha apuntat que s’ha d’atendre la situació a Barcelona
perquè és la ciutat de l’Estat amb més proporció d’habitatges de
lloguer (el 30 %), on només un 1,5 % són de lloguer assequible i on més
han augmentat els preus.
El regidor d’Habitatge del consistori,
Josep Maria Montaner, que ha comparegut al costat de l’alcaldessa, ha
recordat, en aquest sentit, que activistes com la mateixa Colau van
advertir de la imminència d’una bombolla immobiliària, però que en el
seu moment no se’ls va fer cas i que ara, ha dit, repeteixen el mateix
nivell d’alerta. Aquest cop, això sí, des de la tribuna de l’Ajuntament.
Fins a 255 pisos més
El govern de Barcelona ha llançat aquest avís en la presentació dels seus nous avenços en la línia d’aconseguir pisos per destinar al lloguer social.
Si a finals d’any van anunciar que havien tancat un acord amb la Sareb
per la cessió de 200 pisos, avui han apuntat que, per diferents vies, han aconseguit elevar la xifra de pisos disponibles fins als 455.
És a dir, s’han incorporat 255 més: 50 dels quals cedits, 131 de
comprats per sota del preu del mercat, 28 exercint el dret a tanteig i
46 més, en estudi.
En concret, han acordat amb BuildingCenter –la societat que gestiona els actius immobiliaris de CaixaBank– la cessió de 50 habitatges
en unes condicions millors que les que van aconseguir amb la Sareb,
perquè, en aquest cas, tot i que el termini també és de vuit anys,
l’entitat assumeix el cost de la rehabilitació necessària. D’aquests 50
pisos, però, la meitat ja estan ocupats. I el preu que pagarà
l’Ajuntament per cada habitatge és de 125 euros al mes.
El consistori té, d’altra banda,
aprovada la compra directa de cinc habitatges a Bankia –tres de buits i
dos d’ocupats– i està ultimant la compra directa de 125 pisos de bancs i
un d’un particular per sota del preu del mercat. Finalment,
l’Ajuntament ha adquirit 28 pisos d’entitats financeres i grans tenidors
per mitjà del dret a tanteig i estudia adquirir-ne 46 més per aquesta
via. Els preus, en tots aquests casos, oscil·len entre els 50.000 i els 70.000 euros.
Tots aquests pisos passen a ser gestionats pel Patronat Municipal de
l’Habitatge, i el districte on se n’han adquirit més és el de Nou Barris
–el 43 % del total–. Colau ha reiterat que prefereix tancar acords amb
les entitats bancàries per aconseguir cessions que haver-ho de fer per
la via de les sancions.
Regulació d’ocupacions
Davant de la constatació que
molts dels pisos que s’aconsegueixen arriben amb ocupants irregulars a
dins, el govern de Colau també ha anunciat un pla per intervenir en
aquests casos. Aquesta situació es repeteix en 197 dels pisos
que s’han cedit al consistori o que ha comprat, i el que es preveu és
regularitzar la situació d’aquests inquilins atenent a criteris com la
vulnerabilitat social i el temps que fa que ocupen el pis.
D’aquesta manera s’estableix una
regularització ordinària quan hi hagi vulnerabilitat econòmica i un
període d’ocupació superior als dos anys sempre que no hi hagi problemes
de convivència amb els veïns. La regularització es podrà donar
per arrelament quan el temps d’ocupació sigui superior a l’any i hi
hagi, també, vulnerabilitat i manca de conflicte veïnal. I, finalment,
podrà fer-se una regularització especial en casos en què, tot i que faci
menys d’un any de l’ocupació, s’acreditin situacions excepcionals.
L’Ajuntament també regularitzarà “de
forma excepcional” la situació de les 24 famílies que ocupen de forma
irregular algun dels pisos del Patronat Municipal de l’Habitatge. No
entraran en cap d’aquests supòsits, però, les ocupacions amb finalitat
lucrativa per part de xarxes o grups organitzats, sinó que es demanarà
la intervenció de la policia.
Els quatre districtes on s’han detectat més ocupacions són Ciutat Vella, Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí.
I, especialment, a barris com Ciutat Meridiana o Besòs-Maresme. En
aquests quatre districtes hi ha comptabilitzats 1.200 pisos ocupats, un
miler dels quals són d’entitats bancàries.
noticias.habitaclia.com
No hay comentarios:
Publicar un comentario